La disfàgia, clau en el pronòstic dels pacients post-ictus
Aplicar el cribratge sistemàtic de disfàgia orofaríngia a les persones que han patit un ictus milloraria significativament la seva evolució, tal com afirmen diversos professionals del consorci en un article publicat a Neurogastroenterology & Motility.
La disfàgia orofaríngia (dificultat per empassar bé) té molt d’impacte en el pronòstic dels pacients que han patit un ictus però, malgrat això, hi ha poca recerca al respecte. En conseqüència, hi ha poca evidència sobre quins podrien ser els beneficis potencials d’un maneig adequat de la disfàgia en aquests pacients. L’estudi que acaba de publicar la revista Neurogastroenterology & Motility aporta dades que contribueixen a cobrir aquesta mancança (“Prevalence, risk factors and complications of oropharyngeal dysphagia in stroke patients: A cohort study”).
Equip multidisciplinar. L’estudi el signa un equip multidisciplinar amb professionals procedents del Laboratori de Fisiologia Gastrointestinal, les infermeres de la Unitat de Neurologia i la Unitat de Suport a la Recerca: Laia Rofes, Desireé Muriana, Ernest Palomeras, Natalia Vilardell, Elisabet Palomera, Daniel Álvarez, Virgínia Casado i Pere Clavé.
Una mostra única. Es tracta d’un estudi longitudinal prospectiu, que inclou 395 pacients que havien ingressat consecutivament a l’Hospital de Mataró per un ictus. Aquesta és la mostra més gran analitzada mai per estudiar la relació entre l’ictus i la disfàgia, el que representa el punt més fort de la recerca. D’aquests ingressats, un 45% presentaven disfàgia com a conseqüència de l’ictus, i l’estudi conclou que la disfàgia és un factor de risc independent per:
• Allargar l’estada hospitalària d’aquests pacients (fins a dos dies més que un pacient sense disfàgia).
• Requerir ingressar el pacient en un sociosanitari o una residència un cop donat d’alta.
• Pitjor capacitat funcional als tres mesos de l’alta.
• Augment de la mortalitat als tres mesos després de l’ictus.
Cribratge i intervenció precoç. Com a resultat de tot plegat, els autors conclouen que el cribratge sistemàtic de disfàgia en els pacients que han patit un ictus, i la intervenció immediata, podrien millorar significativament la recuperació del pacient.
