Itziar Martínez de Lagrán i Laia Brunet han defensat les seves tesis doctorals aquest mes d'octubre
Les dues són professionals del Consorci. La Itziar és adjunta del Servei de Medicina Intensiva i el seu treball és sobre la disfàgia en el pacient crític, i la Laia és pediatre i la seva tesi és sobre la patologia aòrtica en edat pediàtrica. Enhorabona a les dues per les seves investigacions!
La tesi doctoral de la Itziar Martínez de Lagrán es titula "Validació del Mètode d'Exploració Clínica Volum Viscositat modificat per al diagnòstic de disfàgia en el pacient crític" i l'objectiu d'aquesta tesi és validar un nou mètode per al diagnòstic de la disfàgia en pacients crítics, tant en aquells que han estat extubats com en els que porten cànula de traqueostomia. A més, analitza la prevalença de la disfàgia, els seus factors de risc i la recuperació dels pacients durant un seguiment de 60 dies.
La disfàgia, o dificultat per empassar, és un problema comú en els pacients crítics i pot tenir greus conseqüències per a la seva salut. Actualment, no existeix una eina validada per al diagnòstic a peu de llit en aquest tipus de pacients, i sovint cal recórrer a tècniques més complexes com la videofluoroscòpia o la fibroendoscòpia.
Direcció. La tesi ha estat dirigida per Pilar Marcos, metgessa adjunta del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP); Francesc Roca-Ribas, cap de Servei d'Otorrinolaringologia de l'HUGTiP; i Joan Francesc Julián, cap de Servei de Cirurgia de l'HUGTiP.
Tribunal. Salvador Navarro, cap de Servei de Cirurgia de l'Hospital Universitari Parc Taulí, com a president; Francesc Casamitjana, cap de Servei d'Otorrinolaringologia de l'Hospital de Mataró, com a secretari; i Mari de la Torre, cap de Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital de Mataró, com a vocal.
La tesi doctoral de la Laia Brunet es titula "Estandardització i protocol·lització del seguiment i tractament de la patologia aòrtica en edat pediàtrica" i l'objectiu és fer un estudi de síndromes relacionades amb les aortopaties de causa genètica, focalitzant-se en la síndrome de Loeys-Dietz i la síndrome d'aorta mitja, per poder millorar la qualitat de vida d'aquests pacients. Concretament, el primer estudi inclòs en aquesta tesi sobre els pacients amb síndrome de Loeys-Dietz ha permès avançar en la protocol·lització i estandarditzar el maneig d'aquests pacients, demostrant que es poden controlar amb proves de neuroimatge menys freqüents. El segon article sobre pacients amb síndrome d'aorta mitja ha demostrat que un tractament conservador amb angioplàstia percutània inicial permet un bon control de la tensió arterial d'aquests pacients podent retardar la cirurgia a etapes adultes. Aquesta tesi també presenta els protocols realitzats per a l'abordatge d'aquestes entitats en un centre terciari, fet que ha permès estandarditzar el seguiment i el tractament d'aquests pacients amb malalties minoritàries.
Direcció. Joan Sánchez de Toledo, cap del Servei de Cardiologia Pediàtrica de l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD).
Tribunal: Geòrgia Sarquella, cardiòloga pediàtrica de SJD; Yolanda Jordán, pediatre de l'UCI de SJD; i Ferran Gran, cardiòleg pediàtric de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.
