A la recerca d'un tractament personalitzat per a l'esquizofrènia
Labad, entre els 25 millors psiquiatres de l’Estat, segons “El Español”
Javier Labad, director de Salut Mental, lidera un projecte de recerca d'àmbit estatal dotat amb 1,2 milions d'euros. SchizOMICS se centra en millorar el tractament farmacològic de l'esquizofrènia i té una durada de 4 anys. És un assaig clínic del CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red).
El 30% dels pacients de primers episodis psicòtics no responen a la medicació i aquest assaig clínic vol predir la resposta a un fàrmac analitzant el perfil biològic de la persona. SchizOMICS va començar el passat mes de gener, té una durada de quatre anys i hi participen més de 70 investigadors de 16 centres de tot l'Estat.
El projecte: SchizOMICS. El projecte "SchizOMICS: Estudi multidisciplinari CIBER per optimitzar el tractament de l'esquizofrènia utilitzant dades multiòmiques i biologia de sistemes" del CIBERSAM, l'àrea de Salut Mental del CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red). L'objectiu és poder adoptar una medicina personalitzada en el tractament de l'esquizofrènia, la qual cosa permetrà aconseguir una millor resposta per part dels pacients i una disminució dels efectes secundaris. El dirigeix Javier Labad, director de Salut Mental del Consorci.
L'esquizofrènia. Aquesta malaltia mental crònica s'inicia en edats primerenques -entre els 18 i 28 anys- , afecta 1% de població al llarg de la vida, i que pot comportar un social i funcional, especialment en casos amb mala resposta i adherència al tractament antipsicòtic.
El tractament actual. Iniciar el tractament antipsicòtic efectiu el més aviat possible és clau per millorar el pronòstic a llarg termini, però la resposta als fàrmacs antipsicòtics és molt heterogènia. A més, existeix una resistència terapèutica: una tercera part dels pacients amb un primer episodi psicòtic no responen adequadament a la medicació.
Els efectes secundaris de la medicació. A més, tot i la seva necessitat clínica, aquests fàrmacs s'associen a un elevat risc de patologia cardiovascular i existeix una disminució de l'esperança de vida d'aquests pacients respecte a la població general (fins a 20 anys de reducció-). Això s'atribueix majoritàriament a un augment de mortalitat secundari al risc cardiovascular associat a alteracions metabòliques, com pot ser l'obesitat, la hipertensió o la diabetis, entre altres.
El pronòstic. Avui dia, no existeixen marcadors biològics que permetin predir la resposta dels pacients a un determinat tractament antipsicòtic, ni que permetin predir tampoc les possibles conseqüències negatives a nivell d'efectes secundaris o salut física (síndrome metabòlica, alteracions hepàtiques entre les quals s'inclou el fetge gras).
L'estudi. Els investigadors estudiaran el paper de diferents biomarcadors, entre els quals s'inclouen l'estudi de factors genòmics, de lípids i de bacteris en femta (microbiota) com a predictors d'evolució de primers episodis psicòtics.
L'assaig clínic es farà amb dos fàrmacs antipsicòtics (aripiprazol i paliperidona) que són àmpliament usats en la pràctica clínica com a tractament de primera línia dels primers episodis psicòtics.
Es realitzarà un estudi de diferents marcadors biològics a l'inici del tractament que permetrà identificar predictors d'evolució a nivell de resposta i conseqüències negatives en salut física. A més s'aplicaran tècniques bioinformàtiques d'anàlisis de dades massives (big data) per identificar una sèrie de biomarcadors que puguin predir efectes pronòstics a curt i llarg termini.
[+] "Los 25 mejores psiquiatras de España. Estos son los grandes sabios de la salud mental", El Español 31.01.2022
