“HUMANS, l'art de ser-hi sempre!”
Aquest últim any, la covid ha envaït de ple les nostres vides, tant professionals com personals. En aquest sentit, la Neus Soler, infermera de l'hospital de dia que a la primera onada va treballar a primera línia d'Urgències, ha volgut plasmar la seva experiència i els moments viscuts en un vídeo documental que volem compartir amb tots vosaltres.
Els primers dies reconec que van ser difícils. Tot era caòtic. Arribar a la feina o a casa i només tenir ganes de plorar. No poder abraçar i encara menys explicar tota la situació a l'hospital per por a esverar a ningú. Trobar a faltar les quedades improvisades amb els teus fent risoteràpia i convertint els problemes en microscòpics. Conformar-te en veure'ls a través de pantalles o a més de dos metres de distància.
Un any després del primer cas al nostre hospital, encara lluny de donar per acabada la pandèmia produïda pel virus SARS-CoV-2, cadascú de nosaltres té una percepció diferent de la pandèmia aquesta és la meva com a infermera a la primera onada. Des de llavors, hem après a conviure amb termes com ara 'confinament', 'brot' i 'màscara', paraules que formen el nostre dia a dia.
Hem viscut i seguim vivint amb angoixa, amb llàgrimes als ulls, amb una tensió permanent, però també amb una solidaritat i un compromís pel bé comú inoblidable.
Sempre és bonic mirar enrere i veure que per moltes dificultats que ens posi la vida seguim endavant i de tot en traíem una lliçó. Admeto que m'ho estic agafant com un procés de creixement personal i alhora professional. Després de tot, no és tan difícil somriure amb una mirada no?
HUMANS l'art de ser-hi sempre!
Neus Soler
