El CSdM, màxim referent estatal en maneig de la disfàgia
Un equip multidisciplinar del CSdM protagonitza la jornada técnica "Cuidados a la disfagia", organitzada per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) el 26 de gener passat a Madrid. Hi van assistir més de 150 professionals d’infermeria del sistema sanitari públic de tot l’Estat que van omplir la Sala Ernest Lluch.
Alberto Martín, infermer gestor de casos de geriatria, Alícia Costa, dietista, i Omar Ortega, investigador post doctoral del Laboratori Ciberhed-CSdM de Fisiologia Digestiva, formaven l’equip del Consorci Sanitari del Maresme que va organitzar la sessió amb el suport dels Ciber de Fragilitat, del Ciber de Malalties Digestives i Digestiu i la European Society for Swallowing Disorders.
Pioners en evidència sobre cures d’infermeria. La Unidad de Investigación en Cuidados de Salud (Investén), que és el departament de l’ISCIII dedicat a generar evidència sobre l’eficàcia de les cures d’infermeria, va organitzar la jornada tècnica “Cuidados a la disfàgia”. És en aquest context professional, que l’ISCIII reconeix i presenta el model d’intervenció mínima massiva (IMM) desenvolupat al CSdM per al maneig de la disfàgia com una bona pràctica a implantar arreu de l’Estat.
Aquest reconeixement ha estat possible per la qualitat dels estudis (epidemiològics, microbiològics i nutricionals) realitzats al CSdM i pel disseny del projecte pilot desenvolupat a l’Hospital de Mataró, que reunia els requisits metodològics d’un estudi científic rigorós. Els seus resultats demostren, de forma pionera a l’Estat, que un bon diagnòstic clínic i una adequat maneig de la disfàgia és clau per mantenir l’autonomia i reduir la fragilitat i els reingressos en ancians i en persones amb disfàgia que han patit un ictus.
Més concretament, s’ha demostrat que l’adequació de la dieta i els fluids millora l’estat nutricional del pacient amb disfàgia, i que la millora de la higiene oral (tres raspallats diaris amb col·lutori de clorhexidina) redueix a un terç les infeccions respiratòries i, els reingressos.
Què és la intervenció mínima massiva? El model d’IMM neix amb un projecte pilot liderat pels equips d’infermeria, i realitzat i validat a l’Hospital de Mataró . L’objectiu és identificar –a la capçalera del malalt– i gestionar els pacients ingressats que pateixen disfàgia mitjançant una intervenció que té dues característiques: és de mínim cost econòmic i d’aplicació massiva (s’adreça a tots els pacients ingressats de més de 70 anys).
En primer lloc, els equips infermers realitzen el cribratge sistemàtic dels pacients mitjançant l’aplicació d’un test específic de volum-viscositat a fi de valorar si tenen o no dificultat per deglutir i, en cas que no empassin bé, quina és la gravetat de l’alteració per adaptar la viscositat dels fluids i evitar, així, les aspiracions i la deshidratació .
A partir d’aquí, s’adequa la dieta a les necessitats de cada pacient, tant pel que fa a la textura dels aliments com al valor nutricional. Cal subratllar, en aquest sentit, que la meitat dels pacients amb disfàgia pateixen, a més, malnutrició. La nutricionista Alicia Costa va presentar el mètode de triple adaptació de la dieta per ancians amb disfàgia (textura, contingut calòric i proteic i adaptació organolèptica) que ha desenvolupat amb la col·laboració de la Fundació Alícia.
En paral·lel, s’avalua la salut i la higiene oral, que és deficient en més del 70% dels ancians, i que està molt associada a la prevalença d’infeccions respiratòries.
Què és la disfàgia? La disfàgia orofaríngia és una alteració de la deglució que impedeix empassar correctament, i que causa severes complicacions respiratòries (pneumònies principalment) i malnutrició. És, per tant, un factor clau en el deteriorament de l’estat de salut en persones grans, on és molt freqüent.
De fet, la disfàgia ha estat recentment reconeguda per diverses societats científiques europees com una síndrome geriàtrica. Està present en la meitat dels ancians hospitalitzats i, també, en la meitat de les persones que han patit un ictus, i el seu control es considera essencial per mantenir la qualitat de vida i l’autonomia d’aquestes persones.
[+] Més informació
