Jugadors online: més joves, més actius laboralment i més addictes
El passat 27 d’octubre, la psicòloga del Consorci Sanitari del Maresme Cristina Martínez, va defensar la seva tesi doctoral on va posar de relleu les diferències entre jugadors online i offline, així com les característiques sociodemogràfiques, clíniques (psicopatologia, personalitat i intel·ligència) i relatives al perfil de joc.
Major severitat del trastorn. La principal troballa de l’estudi és que el joc online té un poder additiu superior al joc presencial (com les màquines escurabutxaques), ja que es desenvolupa el doble de ràpid, fet que provoca conseqüències més negatives i una major severitat del trastorn.
El perfil del jugador online. És tracte d’un estudi molt innovador perquè permet aprofundir en el perfil del jugador online i posa en relleu les diferències d’aquest amb els altres perfils de joc. Aquestes diferències es presenten a diversos nivells; els jugadors online són més joves, més intel·ligents i acostumen a tenir estudis universitaris o de formació professional, alhora, tenen un nivell socioeconòmic més alt, són actius professionalment i acostumen a ser solters. A nivell psicopatològic, presenten menor comorbiditat psiquiàtrica, tenen menys antecedents mèdics i prenen menys medicació i substàncies estupefaents. A nivell de personalitat tenen trets de cerca de sensacions més elevats que els jugadors presencials.
Finalment, inicien la conducta de joc i l’addicció a una edat inferior, i passa menys temps des que comencen a jugar fins que desenvolupen el trastorn. Així mateix transcorren menys anys d’evolució de la malaltia, juguen més sovint, aposten quantitats més grans de diners, inverteixen més temps en joc, acumulen més deutes, demanen més diners, cometen més actes delictius, per finançar el joc, i tenen més problemes judicials a causa del joc, que els jugadors presencials.
Lluita contra l’abandonament prematur del tractament. L’estudi confirma que hi ha una taxa d’abandonament prematur del 27% i que hi ha variables específiques per cada grup de jugadors, associades a l’abandonament prematur del tractament i d’altres que són comunes en tots els grups: una menor severitat del trastorn, la freqüència de joc mensual, elevats nivells d’hostilitat i participar en tractament grupal.
Cristina Martínez Viana es va llicenciar en psicologia a la Universitat de Barcelona l’any 2002, i va cursar el màster de psicologia clínica i medicina conductual a l’Hospital Universitari de Bellvitge. L’any 2005 es va incorporar al servei de psiquiatria del Consorci Sanitari del Maresme.
